Presentació de la publicació ‘Aurora Gómez: una vida de compromís’

Bona tarda,

En primer lloc us vull agrair la vostra assistència a aquest acte de presentació
del llibre sobre Aurora Gómez, que hem organitzat la Comissió Obrera
Nacional de Catalunya, CCOO de Catalunya. Us agraïm, doncs, la vostra
participació, el que puguem compartir tots i totes junts aquest acte. Els que
estem avui a la sala segur que estimàvem l’Aurora Gómez i això és el que ens
aplega.

Per nosaltres aquest és una acte important, és d’aquests actes en els quals
ens reconeixem com a organització. Reconèixer l’Aurora és reconèixer els
valors que ella transmetia, uns valors que volen ser també trets d’identitat de
l’organització.

En aquest acte recordem l’Aurora i reconeixem uns valors, un treball, el
compromís de l’Aurora i de tantes altres dones que ens han deixat i que han
representat també aquests valors que avui estem comentant, com la
companya Manuela Rodríguez, que ens va deixar ara fa quasi mig any, el
setembre passat, el dia de la Mercè.

L’Aurora era una sindicalista i aquesta és la identitat que ara, ací, li vull
reconèixer. Perquè és en aquesta identitat de sindicalista que hi caben les
altres cares del prisma vital d’una Aurora implicada en tantes lluites
polítiques, feministes, socials. Una bona sindicalista de banca, representant
dels treballadors i treballadores, de la secció sindical, que compartien amb
ella treball i interessos.

L’Aurora era una bona dona, una dona bona, i potser per això era sindicalista i
compromesa. Compromesa amb la seva gent, amb la seva família, amb les
seves amigues, amb les dones. I com a sindicalista compromesa amb els
interessos dels treballadors i treballadores que volia representar.

Reconèixer una persona com l’Aurora és posar en valor el que hem après
d’ella. Una Aurora oberta, no dogmàtica. Que va impulsar el paper de les
dones en els òrgans de direcció.

Va exercir la responsabilitat de la Secretaria de la Dona des de la
transversalitat, sent aquest un concepte essencial en la seva funció. Amb el
seu treball va impregnar el sindicat d’unes pràctiques, d’unes necessitats i
oportunitats en les quals es comprometia en el paper de la dona més enllà de
la Secretaria de la Dona, amb la implicació de la dona més enllà de les dones
de la seva corrent, amb posar en valor la participació de les dones per construir aquest sindicat d’homes i dones en què ens anem construint les
Comissions Obreres de Catalunya.

Segur que li hagués agradat compartir aquest darrer congrés de la CONC, quan
vàrem aprovar la paritat de gènere en la composició de la Comissió executiva
de la CONC. Avenç substancial assolit per tota la feina feta per tantes i tantes
empentes donades per moltes dones del sindicat.

Preparant aquesta intervenció he anat recollint aspectes de l’Aurora i he
volgut quedar-me amb una frase que m’han comentat, una de les frases que
la definien. Ens deia moltes vegades “dejemos de quejarnos y pasemos a la
reivindicación”. Una frase que diu molt de com veia les coses, de la
necessitat d’entomar els reptes amb propostes, en positiu, i no quedar-nos
amb el lament estèril que ens immobilitza. Creia en la reivindicació
organitzada.

Una persona de prestigi sindical, com ella, ha de ser recordada, sens dubte,
però de ben segur que el millor reconeixement és seguir caminant, seguir
treballant en la reivindicació, en el sindicat d’homes i dones, en la lluita per
la igualtat.

En uns moments com els actuals en què la crisi afecta de manera directa a
treballadors i treballadores, en què es qüestionen drets costosament assolits,
és sens dubte necessari reconèixer els valors que ens ha transmès per
continuar avançant, per establir les propostes concretes i les respostes als
intents d’utilitzar la crisi per impedir que avancin les nostres reivindicacions.
Possiblement qüestions com els plans d’igualtat, entre d’altres avenços, avui
estan sent qüestionades pels poders econòmics utilitzant la crisi com excusa.
Un afront que no podem acceptar, ja que la crisi no es pot saldar amb menys
drets sinó que s’ha superar amb altres formes d’organitzar la creació de la
riquesa social i la seva distribució equitativa.

Per acabar, vull agrair a l’equip de la Secretaria de la Dona, a la Rosa Bofill,
la Carme Català, la Lídia Sandalines, la Carme López i amb el suport de la
Núria que han estat inspiradores i executores d’aquest acte. Agrair a
l’Elisenda, la bona autora del llibre que de ben segur ha assolit un important
repte, que al materialitzar-ho li ha permès aprendre i créixer amb el propi
llibre.

I gràcies a tots i totes per ser ací, per haver compartit junts aquest acte, per
mostrar l’estima a l’Aurora amb la vostre presència.

Ara ja podem brindar per l’Aurora, per la lluita sindical i per la lluita
feminista.

Gràcies.

Joan Carles Gallego i Herrera

Anuncios

No comparto lo que dices, pero defenderé hasta la muerte tu derecho a decirlo.

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s